Guia TDAH

Guia editada per la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu unificar, coordinar al col·lectiu docent i posar a al seu abast una eina útil per a la detecció i el tractament d’alumnes amb el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH).

Com actuar davant la por a la foscor

L’hora d’anar a dormir

Dormir implica passar de l’estat de vigília o alerta al de repòs. Per disminuir el grau d’activació traiem estímuls com la llum. Davant la por a la foscor que manifesten molts nens, podem reduir progressivament la intensitat lumínica a través dels coneguts llums pilot o a través del grau d’obertura de la porta. Aquestes ajudes convé retirar-les sense pressa però sense pausa.

És important acostumar al nen a seguir la mateixa pauta abans d’anar a dormir. Els rituals proporcionen un hàbit de son saludable i li donaran seguretat.

Es pot fer companyia a l’habitació durant uns 5 minuts però intentant que no es vagi allargant més per cedir a les demandes del nen. També s’ha de procurar no estimular-lo; si s’explica un conte, no fer-ho d’una manera molt expressiva o teatralitzada. Es tracta més aviat de parlar amb tons monòtons perquè s’avorreixi.

En el moment de la separació mantenir una actitud ferma. Per exemple, si plora, se l’acaricia però no se l’agafa a coll. Una bona alternativa és fer la transició de manera gradual començant pel cap de setmana que hi ha més temps i paciència. Per exemple:

Dissabte: asseure’s al costat del llit i acariciar-lo.

Diumenge: asseure’s al costat del llit sense acariciar-lo.

Dilluns: asseure’s a un metre del llit tranquil·litzant-lo molt fluixet.

Dimarts: asseure’s al costat de la porta.

Dimecres: asseure’s al passadís.

Jocs per anar superant la por

Una tècnica per superar la por a la foscor és practicar diàriament durant mitja hora, jocs en la foscor de dificultat creixent reforçant i premiant el nen per l’esforç i superació.

A continuació exposem un seguit de jocs a practicar i el procediment per posar-los a la pràctica.

1.       La gallina cega: amb la llum encesa, un dels pares es tapa els ulls i busca el nen fins que el troba. Després s’intercanvien els papers. La primera vegada la mare o pare es deixen agafar de seguida. Després s’augmenta progressivament el temps que triga el nen en capturar-lo. Se'l felicita cada vegada que ho aconsegueix.

2.       Ombres xineses: sobre la paret del dormitori es projecten siluetes d’animals fent servir una llanterna o llum. S’ensenya al nen a reproduir les ombres i se'l felicita quan ho fa bé. Se li proposa també que assagi les seves pròpies ombres.

3.       La bella dorment: el nen sol a l’habitació amb el llum encès. Un dels pares avisa des de fora dient “ja vinc”. Llavors el nen simula el procés d’anar a dormir; apaga el llum i s’estira sobre el llit. L’adult entra a les fosques i li fa un petó. El nen fa veure que es desperta i obre el llum. Es pot anar allargant el període d’estar a les fosques a l’habitació.

4.       Sorpreses a la foscor: els pares posen un petit regalet dins l’habitació i li diuen on és; per exemple que és a sobre el llit. Ell ha d’entrar sense encendre el llum,  agafar-lo i obrir-lo fora de l’habitació. Es fa vàries vegades i indica sempre on està col·locat, posant-lo cada vegada en un lloc menys accessible.

5.       L’amagada: un dels pares s’amaga al dormitori del fill amb llum apagada. El nen entra i el busca en la foscor. A continuació s’inverteixen els rols. Al principi es deixa atrapar de seguida, inclús se l’ajuda facilitant pistes vocals (“estic aquí...”). De la mateixa manera, troba immediatament el nen en les primeres ocasions i posteriorment triga més en trobar-lo.

Bibliografia: Francisco Xavier Méndez. Miedos y temores en la infància. Ayudar a los ninos a superarlos. Editorial Pirámide.

Un de cada cinc. La regla d'en kiko

A través d'aquesta Campanya, el Consell d'Europa pretén atribuir competències als governs, parlamentaris, xarxes professionals, la societat civil, els pares, mares, famílies i als infants, per tal que pugui prendre les mesures necessàries per frenar la violència sexual contra la infància.

A Espanya, la campanya està sent coordinada per la Federació d'Associacions per a la Prevenció del Maltractament Infantil (FAPMI), amb la col.laboració del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

S’estima que un de cada cinc infants és víctima de violència sexual, inclòs l’abús sexual. Tot i així, podeu ajudar per a que això no passi als vostres fills i filles ni als nens i nenes del seu voltant. Ensenyeu-los “La Regla d’en Kiko”.

Els nens no sempre reconeixen les formes apropiades a inapropiades de tocar. Hem d'explicar als nens i nenes que no està bé que algú miri o toqui les seves parts privades o que els demanin que mirin o toquin les parts privades d'una altra persona. "La Regla de Kiko" els ajuda a reconèixer un límit evident i fàcil de recordar: la roba interior. També ajuda als adults a iniciar una conversa amb els nens. Si els nens no estan segurs de si el comportament d'una persona és acceptable, hem d'assegurar que sàpiguen que poden demanar ajuda a un adult de confiança. 

Guia per el llibre:
http://www.fapmi.es/imagenes/subsecciones1/Kiko_02_Guia%20para%20Padres%20y%20Educadores.pdf

Per a accedir a tots els materials i descarregar-los cliqueu AQUÍ

Alternatives a l'agressió

Habilitats que cal aprendre per tal de controlar i regular l'agressivitat.
Algunes d'aquestes habilitats són: no entrar en lluites, utilitzar l'autocontrol, saber respondre a les bromes, negociar, etc.

Les altes capacitats: detecció i actuació en l'àmbit educatiu

Guia per a mestres i professors que publica la Generalitat basada en el document elaborat pel grup de treball d’altes capacitats del Departament d’Ensenyament.

Per obrir la guia CLIQUEU AQUÍ

Tinc TGD

Com explica un nen de primària amb TGD al seus companys de classe com és ell. Pot anar molt bé perquè els companys entenguin millor a l'alumne amb algun trastorn dins de l'espectre autista.

Estudio primaria y tengo TGD

Publish at Calameo or read more publications.

cliqueu aqui

Experiències d'atenció educativa amb l'alumnat d'altes capacitats

Experiències d'atenció educativa als alumnes més capaços a nivell de centre, a nivell d'aula i adaptacions curriculars per alumnes amb altes capacitats.

Hi podem trobar estratègies i tipus d'activitats que es poden realitzar en les diferents matèries.

CLIQUEU aquí per accedir al document

Gadner i les intel.ligències múltiples

Eduard Punset entrevista a l'autor de la teoria de les intel.ligències múltiples.
Fa un repàs als principis de l'educació actual, proposant una educació personalitzada, les intel.ligències múltiples i les noves tecnologies.

Redes - De las inteligencias múltiples a la educación personalizada

• Redes - De las inteligencias múltiples a la educación personalizada

La primera experiència escolar

El començament de l'any escolar és sinònim de cares tristes, plors i enrabiades per a molts petits. El adaptar-se a altres llocs i altres persones és una cosa que, com a éssers humans, haurem de fer en repetides ocasions durant tota la nostra vida i sempre hi haurà d'haver una primera vegada.

Com a pares no som espectadors passius del canvi tan important que per al nostre fill suposa començar l’escola. Ens preocupem pel seu benestar i voldríem fer-lo passar per aquesta nova experiència minimitzant-li el patiment. Ajudar a acomodar-se a la nova situació és la clau per a una bona adaptació.

És aconsellable preparar el petit amb antelació perquè es vagi fent a la idea de com serà la seva nova experiència. Pot anar bé despertar-lo al matí en els dies anteriors a l'inici de l'escola cada dia una mica més d'hora, així el primer dia no serà un canvi d'horari tant brusc. Si s'habituen a l'horari no els és tant dur el primer dia i ajudarem a que no associïn l'escola a una cosa negativa.

Explicar-li al nen què farà en el seu primer dia i relatar com es desenvoluparà la jornada és una bona manera de suavitzar la por al desconegut: "entraràs i jugaràs amb les joguines que trobaràs a la classe, et donaran l'esmorzar, aniràs a fer pipí i després aniràs al pati, tornaràs a la classe, us treureu la bata i ja serà l'hora que et vindrem a buscar (en el cas que no es quedi a dinar).

Quan arribi el moment d’anar cap a l’escola, procurar no mostrar angoixa. Encara que no ho sembli, el nostre fill, per petit que sigui, notarà que alguna cosa passa i es posarà nerviós.

En acomiadar-se, és molt important no fer cas dels possibles plors. Si el nen es posa a plorar o cridar, ens hem d’acomiadar sense allargar-ho massa. Si veu que amb un plor ens pot retenir, la conducta es repetirà cada dia. Hem de acomiadar-nos amb naturalitat, dient-li que després el recollirem o simplement demostrant que marxem tranquils i confiats. Ser afectuós i breu, sense excessos.

És molt important no marxar de l'escola en un moment en què el nen no se n'adoni. Sempre cal acomiadar-se, es quedi plorant o no i dir-li afectuosament "fins després", recordar-li que més tard l'anirem a buscar.

Tampoc és bo prometre coses que no es poden complir, com "Vaig a aparcar el cotxe i ara torno". Si el nen se sent enganyat, confiarà menys en nosaltres i li costarà més creure que l’escola és un bon lloc.

Els dies següents hem de mostrar la mateixa actitud tranquil · la del primer dia. És important mantenir comunicació amb l'educadora. Li explicarem tot allò que ha canviat al nostre fill, ja siguin problemes de son, alimentació, conducta, etc. La mestra ens informarà sobre els avenços i dificultats del nostre fill i l'ajudarà des de l'escola a què se senti feliç i es vagi adaptant.

Com relacionar-nos amb els nostres fills i millorar el seu comportament

Tres consells per a començar, que poden anar bé per no perdre el nord si tenim un fill amb comportament difícil:

1. Intentem veure les coses des de la perspectiva del nostre fill, cosa que no significa que hàgim de cedir davant dels seus desitjos, sinó que tinguem present que el nen té una visió molt limitada de les coses, centrada en l’aquí i l’ara de la situació i en aplaçar tot el que no li agrada fer. Una mica de comprensió suavitzarà la tensió i ajudarà al camí de la mútua comprensió.

2. No buscar culpables. Un fill desafiant no és culpa d’ell ni dels pares. És bo perdonar al fill pels problemes que ens pugui haver portat i dels errors que nosaltres havem pogut cometre. El ressentiment i la ràbia continguda són reaccions emocionals que ens serveixen de ben poc.

3. Mantenir la distància. Tenim capacitat per actuar de forma autònoma, no estem obligats a reaccionar. Recordar que som persones separades. Això ajudarà a no culpar-se per cada cosa que el nostre fill faci. Som els pares dels nostres fills, no el nostre altre jo.

Principis bàsics per a millorar el comportament difícil

Proporcionar conseqüències immediates al bon o mal comportament

No posposar el compliment de les demandes que fem. Cada vegada que repetim quatre o cinc vegades una demanda, el nen guanya terreny i en la seva ment guanya força la idea de que les seves tàctiques de resistència funcionen, encara que sigui temporalment.

Proporcionar conseqüències específiques

No reaccionar amb missatges generals com “ets un nen molt dolent”. Qualsevol demanda global constitueix un atac contra la seva integritat personal o contra el seu comportament en general (per què sempre actues de manera tant estúpida?). Amb aquestes reaccions l’únic que aconseguirem és confondre’l o desanimar-lo.

Les conseqüències al mal comportament haurien de ser proporcionades a la gravetat d’aquest.

Si responem a les diferents transgressions no com si fossin fets aïllats, sinó com una acumulació d’esdeveniments, estarem estimulant l’escalada d’interaccions desafiants. Hem d’ensenyar que a cada tipus de conducta li corresponen unes determinades conseqüències, sinó el nen no pot construir un patró previsible d’acció i reacció en què basar-se.

Proporcionar respostes consistents

Les pautes d’educació imprevisibles creen inseguretat i són el que estimula més la conducta desafiant.

Tots tenim canvis en el nostre estat d’ànim, per la qual cosa no és fàcil aplicar en tot moment les mateixes regles. Tanmateix com més consistents siguem, més clar quedarà al nostre fill què pot esperar rebre davant d’una determinada conducta.

La consistència entre els pares és essencial, és important que el conflicte entre ells sigui mínim.

Els nens desafiants reben contínuament la desaprovació dels que els envolten. Un dels passos previs per millorar la seva conducta és donar atenció a les conductes positives, no només a les negatives.

Aplicar programes amb incentius abans de fer servir el càstig

La investigació i l’observació clínica demostren que el càstig de les conductes negatives perd tota la força si no va acompanyat d’incentius per a les conductes positives.

És recomanable no utilitzar el càstig abans d’haver establert un programa específic per premiar aquelles conductes positives que han de substituir les negatives.

Anticipar i fer un pla per a contrarrestar la mala conducta

La planificació és especialment important quan el mal comportament pot provocar els efectes més indesitjables, és a dir, quan pot incomodar a molta més gent; en els espais públics. Es tractaria de comunicar-se amb el nostre fill amb la finalitat de concretar el que esperem d'ell. Elaborem doncs un pla utilitzant primer el incentius i després (i només després) els càstigs.

Bibliografia:

Russell A. Barkley, Christine M. benton. (2000)Hijos desafiantes y rebeldes, Barcelona, Editorial paidós.